divendres, 23 de setembre del 2011

Medi Natural- Sessió del 16 de setembre


Amb què em quedo de la sessió?

En aquesta primera sessió amb la Mariona, ens hem introduït de ple en les funcions que ha d’aconseguir dur a terme l’assignatura de Coneixement del medi natural en l’Educació Infantil. Per a fer-ho, ho hem treballat a partir d’una primer activitat que ha consistit en pensar aspectes que creiem importants a desenvolupar a l’àrea d’Educació Infantil per a reflexionar sobre la nostra idea del coneixement del medi i classificar-ho, tot seguit, en quatre àmbits: maneres d’actuar de la mestra, maneres de comunicar-se, maneres de col·laboració, maneres de pensar i maneres de sentir. Les paraules del meu grup han estat: esperit crític, experimentació i descobriment, col·laboració amb les famílies, treball per interessos dels infants i respecte.

Un cop pensades i col·locades les paraules, hem analitzat la situació de cada àmbit:

  • Maneres d’actuar: és l’apartat que més paraules ha rebut i, per tant, el que més destaca i es coneix entre els companys, amb paraules com: treball significatiu, diversitat d’activitats, experimentació, crear curiositat,... 
  • Maneres de comunicar-se: és l’aspecte que ha quedat més buit de tots... Per què? Sembla ser que dins el grup en general hi ha una mancança en pensar en la comunicació, malgrat que no podem aprendre sense aquesta. Per tant, cal que hi pensem, i hi reflexionem: quin és el paper de la comunicació en el treball amb el medi? Doncs podríem dir que, tal i com en les altres assignatures i amb el món en general, la comunicació és la base per a l’aprenentatge de la realitat que ens envolta i, doncs, cal que l’enriquim molt més  per a poder expressar allò que els nostres alumnes necessiten saber.
  •  Maneres de col·laboració: amb tots els membres que configuren el sistema educatiu de l’escola: amb les famílies, la incorporació de la natura a l’aula,...
  • Maneres de pensar: què ens guia en el treball amb el medi, quins són els valors que volem donar, incentivar l’esperit crític entre tots ells,..
  •  Maneres de sentir: cal que fem despertar en els nostres infants el sentiment i les emocions quan observin i sentin la natura, oferint valors tals com respecte, llibertat, sostenibilitat amb l’entorn,...
-
Penso que aquesta  activitat ens ha estat molt útil per a reflexionar sobre aquells punts forts i aquells que hem de millorar respecte a la nostra actuació dins l’aula d’Infantil; hem d’entendre que el món en el qual viuen i interaccionen els infants actualment és buit de medi, on la gent gairebé perd la parla del cara a cara per deixar-ho a les xarxes socials d’Internet i del món virtual i digital. La nostra feina, doncs, és recuperar aquesta comunicació quotidiana, del dia a dia amb les persones, fer-los despertar la motivació per tot allò que els envolta i que encara han de descobrir, crear emocions i esperit crític davant del que veuen i senten. Per dur els nostres objectius a terme, doncs, cal una acció conjunta amb tots els membres que configuren el sistema educatiu.



Puc ampliar la sessió d'avui?

Buscant i remenant per Internet he trobat aquest linkhttp://www.teularet.com/granja-escola_p41_ct.php, que ens parla de la Granja-Escola El Teularet, a València, on s’hi realitzen activitats escolars que volen anar més enllà de les quatre parets del centre escolar, trascendint les limitacions que aquest imposa; així, el Teularet proposa un projecte en el qual es pretén que els alumnes aprenguin a relacionar-se amb la natura des d’un altre punt de vista, més enllà del que l’escola ofereix, que aprenguin a partir del descobriment per a enriquir al màxim totes les seves experiències.
Penso que és realment important que existeixin aquest tipus de centres, ja que fan viure i experimentar, tant als infants com a les mestres, un altre tipus d’entorn molt menys urbanizat del que probablement estan acostumats; els fan realitzar activitats directament relacionades amb els animals, un hort,... Desenvolupant noves habilitats i reforçant aquelles que ja es treballen a l’escola: el respecte, la col·laboració, la presonalitat, el treball en equip,...


Una pregunta...

Finalment, la pregunta que m’ha suggerit la sessió d’avui ha estat:  Com és que, tot i sabent que la comunicació és la part més important a l’escola, hi hagi una manca de coneixement tant gran en aquest àmbit?


 I la imatge?





Aquesta imatge representa el fet de que cal que sapiguem escoltar i entendre tot allò que ens diuen, sense vergonya de preguntar o d'opinar sobre determinats temes que, o bé no ens queden clars, o bé en volem donar el nostre propi punt de vista. A més, cal que tinguem clar que la comunicació és clau per a formar individus responsables i respectuosos amb la seva societat i, per tant, cal que desenvolupem aquesta capacitat amb tota la seva extensió.

Medi Social- Sessió del 16 de setembre


Amb què em quedo de la sessió?

Imatge 1: Les xarxes socials
Vivim en un món en el qual la comunicació ha canviat radicalment en els últims anys; la fomentació d’Internet com a medi informatiu ha fet que haguem de tenir una capacitat de síntesi molt elevada per a poder destriar les informacions bones de les que són enganyoses. Per tant, hem d’ensenyar als nostres alumnes des de ben petits a seleccionar la informació que més els interessa.
A més, en un món en xarxa, l’educació ha d’anar vinculada a tots aquests nous canvis, donant un esperit crític als alumnes que permeti discernir-ne les opinions més  correctes.

                                                      Imatge 2: La història de la granoteta
Com la granoteta que no sap que poc a poc va bullin a l’olla, en la pròpia societat, el bombardeig constant d’informació per part dels medis de comunicació ens ha anat fent cada cop més insensibles davant fets i realitats brutals que fa uns anys haguessin estat inconcebibles; ens estan preparant la ment per a que en sentim indiferents davant els canvis negatius que està patint la societat.

Així doncs, com cal fer-ho amb els infants?
Cal que, des de ben petits, mostrem als nostres infants la realitat en la que viuen, mostrant-los que la mort per fam, la pobresa,... no és quelcom normal; hem d’evitar amagar-los aquests fets com si fossin tabús, pensant que són massa petits per a afrontar-ho. Cal doncs, que els ajudem a desenvolupar l’esperit crític, usant una pedagogia crítica i mostrant-los el NO, que no tot es fa quan ells ho diuen, ja que no sempre tindran el que volen en el moment que ho volen. Hem de crear ments pensants i mostrar-los la realitat dins la mesura de les seves possibilitats.
 
Imatge 3: El món dibuixat per un infant
Els infants tenen una concepció del món, tot i no haver-lo vist en la realitat. Entenen  i creuen allò que els adults els expliquen, i saben plasmar-ho en paper. En el cas d’aquesta imatge, a més, l’infant ha sabut plasmar també que la lluna no està en la mateixa òrbita que la terra, si no més lluny.

                                                           Imatge 4: L’espai i el temps
La societat en la qual vivim està completament regida per dos conceptes: espai i temps. L’espai és tot allò que ens envolta, la geografia que configura la nostra terra i que surt representada als mapes, a més de ser tot aquell espai que hem viscut i tot allò que percebem amb els nostres sentits; pel que fa al temps, és el que regeix també tots els nostres horaris personals del dia a dia, marcant les 24 hores que dura un dia, i el podem distingir també del temps social (les estacions de l’any, el calendari,...) i l’històric, de tot allò que ha passat i que ja no hi és.


Una pregunta...

Aquesta sessió m'ha fet que em qüestionés un fet clar i concís, motiu actual de molts debats: entre tantes xarxes actuals dins les noves tecnologies, estem oblidant les persones a socialitzar i a verbalitzar els sentiments en el cara a cara i el nostre dia a dia?


I el vídeo?


Fa poc em van passar aquest vídeo del Youtube que parla de l’educació en l’actualitat i en el que el Govern està preparant en aquest àmbit amb totes les grans retallades, fent que cada cop vagi de més a més decadència... Penso que és molt interessant, d’aquells que fan reflexionar. Tot i això, en acabar de mirar-lo vaig quedar realment indignada i amb ganes d’actuar, però com sempre, tot queda ofegat pel poc cas que ens fan...