Medi Social- Sessió del 18 de novembre i 16 de desembre

Amb què em quedo de la sessió?

En aquestes dues últimes sessions de Seminari sobre l’Espai i el Temps amb la Pilar, he pogut extreure moltes coses interessants per a treballar aquests dos conceptes a l’Educació Infantil. Com a primera definició, podem dir que el Temps són els fets i esdeveniments del nostre dia a dia, i l’Espai és tot aquell “lloc” que podem delimitar.

TEMPS

1.   Hi ha molts tipus de temps: temps històric, biològic, meteorològic,...

·        Com ho treballem a l’Educació Infantil?

-      Rutines: Necessitat de repetir per a que quedi com a hàbit

-      Experiència: Fer viure als infants tots aquests tipus de temps per a que siguin conscients de que existeixen.

-      Llenguatge: Tot allò que diem dóna una o altra idea a l’infant sobre el món; cal cuidar, doncs, el que diem.

Cal tenir clar que tota la vida anem reconstruint els nostres conceptes d’espai-temps, que mica en mica ens van ordenant la vida. Aquesta cosmovisió del món que ens creem a través de l’experiència és el que ens equilibra o desequilibra en dia a dia.

2.   El coneixement del temps/espai és força heurístic (hi ha moltes respostes, moltes visions del món, no sols una tancada; el contrari seria alogarítmic (una sola resposta)). Així, el Coneixement de l’Àrea del Medi Social és molt heurístic perquè depén molt de les vivències de cada un,

·        Així, en l’E.I., cal que utilitzem un llenguatge molt acurat, ja que els infants tenen una experiència bàsica que aniran alimentant amb allò que nosaltres els oferim. Per tant, hem de procurar tenir un rigor científic constant en allò que diem per evitar crear esquemes erronis; cal, doncs, que tinguem consciència del ritme i la periodització que necessiten les coses per dur-se a terme (no podem anar ràpid explicant grans passos temporals!).

3.   Per a educar en el pensament complex, és necessària l’experiència vivencial.

·        Per a que els infants puguin entendre el canvi que hi ha entre l’abans i l’ara, han de viure coma mínim un cop al trimestre l’experiència del canvi d’alguna cosa d’avui en dia comparada amb com es feia abans (ex. Com es feia abans el pa), que tinguin consciència d’allò que ha canviat.

4.   El temps és relatiu per a cada persona

·        Mesura objectiva: És el temps real, el que succeeix realment. Molt sovint entra en contradicció amb la mesura perceptiva (experiència).

·        Mesura perceptiva: El temps tal i com nosaltres el sentim.

Com treballar el temps que passa i el que nosaltres sentim a l’E.I,?

En acabar l’activitat, podem preguntar-los si ha durat molt allò que hem estat fent, i preguntant després per què se’ls ha passat tant lent o tant ràpid (relacionant, així, els dos temps).

ESPAI

1.   El  primer espai geogràfic que l’infant coneix és el seu propi cos; si fem experimentar i tenir contacte entre els infants veiem que podem trobar relleus (orelles, pit), muntanyes (el nas), un lloc enfonsat (els ulls),... a més de poder treballar els punts cardinals (Nord, Sud, Est i Oest com a dalt, baix, esquerra i dreta).

Per tant, si treballem tot això de manera primerenca a Infantil, els serà molt més fàcil treballar les coordenades i espasi complexos a primària.

2.   Cal treballar també els conceptes oposats i la comparació.

·     En l’Educació Infantil, és molt important que els infants experimentin i materialitzin la comparació entre dos conceptes oposats per a qu entenguin, identifiquin i qualifiquin els espais. Ex: Això és neu; digueu-me alguna cosa que sigui totalment diferent...).

Així ens iniciem a la Geografia, ja que comencem a situar i a planificar un lloc en el seu espai determinat; prenem decisions sobre l’espai.

3.   El llenguatge de la graficitat. Aquesta és la que ens permet expressar-nos quan no ho podem fer verbalment; permet representar els nostres esquemes mentals del dia a dia u ens dóna molta informació sobre els infants.

·        Com ho veiem en l’Educació Infantil?

Sabem que la graficitat és el llenguatge més potent entre els infants de 0 a 6 anys (punts, línies i taques), ja que així expressen el que no saben dir. A més, amb la graficitat ens comuniquem per a entendre els mapes i plànols que representen allò que ens envolta; així, amb els infants podem fer plànols que indiquin el recorregut que fan de casa a l’escola per tal que siguin conscients de l’espai que recorren.

Diverses preguntes per a treballar a l’aula...

Per què es diu “Àfrica”?

Ve de la paraula “Afros”, que vol dir “Espuma” en Grec. I sabeu per què? Doncs perquè els Grecs, com que vivien molt lluny, veien espuma al mar i no sabien què hi havia més enllà, i per això van batejar aquelles terres com a “Afros”, “espuma”, perquè és el que veien!

Per què es diu “Àsia”?

Ve de la paraula “Asun”, que en sannític vol dir “Est”, perquè els Sienites veien aquelles terres a l’Est .

Què vol dir “Pemmican”?

Doncs ve de l’Amèrica del Nord; la tribu dels Sioux, quan tenien una època de sequera i els búfals marxaven, ells, per no passar gana, mataven a alguns búfals i ‘assecaven i en guardaven la carn fins la pròxima estació de plujes.

I per què hi havia búfals a l’Amèrica del Nord?

Perquè hi havia prats per menjar, ben cuidats, que els búfals netejaven quan venien a menjar.

I si no hi hagués búfals, què passaria amb els prats?

Que es tornarien boscos, com aquí i, oi que aquí hi ha boscos? Sí, perquè no hi ha ramats d’animals que es mengin les herbes, i creixen grans i espessos, i ja no són prats.

Per què Canàries té una hora menys que Espanya?

Perquè el Sol està quiet, la Terra gira al voltant del Sol i, com que gira d’Est a Oest (d’esquerra a dreta), el Sol toca primer a Espanya que no pas a Canàries, i per això és una hora menys, perquè quan aquí comença a sortir el Sol, allà encara falta una hora.

Què va passar al 1492?

Que, mentre Colon anava cap a Amèrica sense saber-ho, aquí a Europa hi havia un senyor, en Martin Behaim, que construïa la primera maqueta de la Terra, i tots dos són molt importants! (Treballem el concepte de simultaneïtat).

Medi Social- Sessió del 2 de desembre

Amb què em quedo de la sessió?

Com en la classe de la Mariona, la sessió d’avui va enfocada al treball del Currículum d’Educació Infantil. Hem de tenir en compte que les mestres d’E.I. manipulem tres tipus de currículum dins la nostra aula:

• Currículum ocult: La nostra cosmovisió (visió de l’Univers) i les decisions del centre.
• Currículum pràctic: Models d’actuació d’altres.
• Currículum Oficial: Depenent del què es prioritzi a cada centre.

Per tant, hem d’entendre que quan parlem de Currículum, no només estem parlant de Currículum Oficial, sinó que hem de veure que aquest és la base consensuada per la societat a partir del qual es podran dur a terme els altres dos tipus de Currículum. El que fa, doncs el Currículum Oficial és establir unes normes de la comunitat que encara ens fa ser més responsables d’aquesta educació formal, donant un valor social a aquesta responsabilitat.

Com a mestres, dins d’aquest saber fer, hem de mostrat als infants que la realitat pot ser vista des de diferents punts i que ningú té la raó absoluta, sinó que aquesta la trobem dins la juxtaposició de les diferents opinions que tenen les persones.

A més, com a mestres hem de saber escolllir quins són els continguts qdel Currículum que vol prioritzar la seva aula, tenint en compte els aspectes futurs més que els passat, establint-hi una relació. Així, hem de pensar que si volem crear un pensament concret, ens cal un procés: (Ex. Amb un arbre)

1.    Identificació: (ensenyem un aglà) Què és això?

2.    Relació: De quin arbre ve?

3.   Conceptualització: I com ho relacionem amb els altres arbres i l’entorn que l’envolta? Com ho conceptualitzem al seu lloc?

4. Abstracció i pensament social: Quines funcions fan els aglans i com ens beneficien a nosaltres?

Per tant, per a poder fer aquest procés s’ha de donar significat a cada activitat que es fa, ja que si no troben la seva “Lluna en el plat” (fent referència a l’anècdota que ens ha explicat la Pilar amb el seu fill), no hi haurà motivació i acabarem “matant el geni”.

Una pregunta…

La sessió d’avui m’ha fet reflexionar en la importància de tenir ben clars els conceptes que cal treballar quan sorgeix un projecte a l’aula, sempre deixant espai a la improvisació, però saber com reaccionar-hi... Així doncs, quina seria la millor manera de tenir organitzada l’activitat en cada moment? Dur-ho en apunts? Estudiar-ho a casa? Fent-ho tot a l’aula, de manera espontània?

I la imatge?

Remenant per la web, he trobat aquesta imatge i m’ha encantat: el fet d’estar treballant el conte del Patufet a la classe i poder relacionar el títol del conte amb quelcom que els sigui significatiu als infants és un clar exemple d’activitat funcional, que els infants recordaran, i què millor que relacionar el seu propi nom amb allò que estan treballant; quan són petits, els infants senten gran devoció pel seu nom, ja que és, majoritàriament, el primer que aprenen a escriure i, a més, quan ho fan se’n senten protagonistes totals d’allò que s’està realitzant. Així, m’ha semblat una idea genial que penso que hauríem de tenir en compte a les aules d’infantil, ja que suposa també una reafirmació de l’autoestima dels infants el fet de veure el seu nom escrit a la pissarra.

Medi Natural- Sessió del 2 de desembre

Amb què em quedo de la sessió?

Reflexionem sobre els continguts de l’àrea del Coneixement del Medi Natural i Social que es poden desenvolupar a l’Educació Infantil. Així, entenem que aquesta permet desenvolupar moltes de les capacitats que s’especifiquen al Currículum: pensar, fer, emocionar-se, representar i comunicar, que són totes aquelles que vam poder veure a la primera classe de Medi Natural.

Durant la sessió, hem anat analitzant diferents apartats sobre la nostra actuació dins l’aula d’infantil partint dels objectius que ens proposa el Currículum. Com a mestres, doncs, hem de saber dur a terme totes aquestes maneres d’actuar dins l’aula amb els seus continguts, i saber quan és el millor moment per a dir-ho a terme, ja que només aconseguirem que els nostres infants sentin motivació per allò que estem realitzant si coneixem els seus interessos del moment i els sabem satisfer amb allò que plantegem.

Així, fent una reflexió sobre els diferents apartats que hem analitzat, n’hi ha tres que m’han semblat menys complets: les maneres de fer que volem treballar amb els infants, les maneres de representar els coneixement de l’àrea de Descoberta de l’Entorn i les maneres de sentir el que volem treballar. Pel que fa als que m’han cridat més l’atenció, han estat els dos primers, ja que són els que m’han ofert un nou coneixement que esperava tenir per a poder realitzar les activitats amb els infants.

El primer aspecte, ens parla sobre les temàtiques de les activitats que es proposen per a desenvolupar les capacitats dels infants. Aquestes són:

• Àmbit dels materials: centrat en la matèria de les coses i en el canvi físic que experimenten; l’explicació dels fenòmens del món.
• Àmbit de la vida: centrat en el concepte de l’ésser viu i les seves parts i en el medi (l’ecosistema).
• Àmbit del moviment: centrat en el concepte de la força i l’energia (joguines, pilotes, tubs, lots,...).

El segon apartat ens parla dels conceptes clau que volem treballar a l’aula, els quals he especificat amb algun exemple, i aquests són:

• Concepte de Diversitat/ Homogeneïtat. Ex. Quan fem créixer alguna llavor, hem d’oferir-los la possibilitat de posar-los davant diverses llavors i mostrar-los que, malgrat tinguin qualitats diferents, són tot llavors.   Ex. Quan treballem els éssers vius, podem organitzar la diversitat d’animals pel tipus de reproducció, de pell, d’alimentació,... Classificant.

• Canvi/ Conservació. Ex. Podem tenir un racó de “transformació” de menjars, treballant el canvi de la pols i l’aigua en gelatina que, tot i ser diferent al resultat final, la pols segueix essent gelatina; cal explicar el concepte de “canvi d’estat”.

• Elements (parts)/ Estructura (relacions). Ex. Podem treballar les parts de l’interior del cos, però cal relacionar-ho amb les funcions que té cada part, per què són vitals,... (Les parts i el tot).    Ex. Treballant el bosc amb les relacions que es poden establir amb cada element.

• Abans/ Ara/ Després (temps). Ex. Seguiment del creixement d’un ésser viu (plantes, pollets,...).

• Aquí/ Allà (espai). Ex. Com explicar que els peixos són diferents; per què l’aigua és diferent aquí o allà; la selva, el Sàhara,... Tot comparat amb casa nostra i el nostre entorn.

Puc ampliar la sessió d’avui?

Per ampliar la sessió, m’agradaria relacionar-la amb la lectura que hem realitzat posteriorment a aquesta sessió sobre l’experimentació dels canvis químics en una aula d’Infantil per part d’una molt bona mestra, Montserrat Pedreira. La lectura ens mostra com, realment, és possible fer química com a ciència dels materials i com a concepte complex en una aula d’Educació Infantil, apropant-los ja des de ben petits  als continguts científics des d’una visió enfocada a la realitzat dels infants, aparentment tant complicats, i posant en evidència l’afirmació de que a Parvulari no es poden realitzar segons quines coses perquè “són molt petits”. A més, la lectura ens dóna un seguit d’experiències metodològiques molt detallades que acaben essent una font molt preuada d’informació per a futures consultes ja com a mestres d’una escola.

Una pregunta…

La sessió d’avui m’ha fet pensar en l’estrès que suposa a les mestres el fet de pensar que, teòricament, hem de tenir resposta a tots els dubtes dels nostres infants, saber cada un dels conceptes que confereixen el món i tenir-ho tot sota control. Tot i que realment això sigui fals i realment la resposta final s’ha d’elaborar mitjançant una opinió col·lectiva dels infants, com podem canviar aquesta visió en la majoria de mestres de les escoles i evitar que ens passi a nosaltres?

I el vídeo?

El meu xicot, que sovint xafardeja per Internet trobant coses molt interessants, m’ha ajudat en aquest apartat del blog d’avui. El vídeo que ha trobat ens parla de com ofeguem els interessos i aficions per el descobriment de l’entorn i dels seus canvis amb teoria i conceptes sense sentit en la nostra vida quotidiana segons un prestigiat científic japonès. El link és realment interessant, i fa reflexionar sobre cap a on hem d’anar amb el que plantegem a l’escola i la necessitat que existeix de relacionar les activitats a l’aula amb la vida real del dia a dia dels infants per a que hi hagi un aprenentatge significatiu.

Medi Social- Sessió de l'11 de novembre

Amb què em quedo de la sessió?

Després de sortir de la Conferència i observar el panorama que hi ha als carrers de la UAB, iniciem la sessió recollint els sentiments que ens ha provocat veure la UAB en aquest estat tant precari. A mi, personalment, em provoca vergonya aliena respecte l’espècie humana, que tant presumim de la nostra intel·ligència arreu on anem i no sabem encara tenir en compte les conseqüències del que fem aquí i ara.

Actualment vivim en una societat “líquida”, caracteritzada per viure el present sense una preocupació o perspectiva per les conseqüències del que passi demà, pensant que ja n’hi haurà d’altres que recullin tot allò que nosaltres deixem al pas.

A més, tot aquest terrabastall també és degut al morbo que ens dóna allò prohibit; el fet de poder reivindicar una cosa que està proh9ibida, fa que ens revolucionem de tal manera que no reflexionem sobre el que estem fent. Cal tenir en compte que això també passa a l’aula d’Infantil; quan prohibim alguna cosa, molts senten unes ganes enormes d’anar a trencar aquella norma.

En la nostra societat el control ha arribat a un punt nul, ja que ningú se sent súbdit, sinó ciutadà, amb els mateixos drets que tothom. El que no tenen en compte moltes persones, però, és que per a ser ciutadà, també hi ha uns drets que cal complir, ja que aquells que no tenen autocontrol es comporten com a súbdits, degut a que no tenen consciència de comunitat, no saben portar-se amb la societat; així, no és súbdit només aquell qui té algú que el mana, sinó també aquell que deprecia als altres i perd, doncs, la seva categoria de ciutadà.

Una pregunta…

Com podríem fer que el col·lectiu d’estudiants que organitza la festa de la UAB podés muntar-s’ho millor per a evitar tots aquests problemes posteriors? Caldria un plantejament nou... però quin?

I la imatge?

No se m’acudeix millor imatge que la mateixa del dia després de la festa a la UAB... Cada cop que la veig, m’entra una pena profunda... Tant males persones podem arribar a ser? Tant poca consciència podem arribar a tenir? No entenc què hem fet malament, i realment tinc ganes de començar la meva carrera professional per a mostrar als infants el bon camí, i fer que no es perdin en el procés. A més, sens dubte, aquesta serà una de les fotos que més usaré al llarg de la meva professió a l’aula, ja que segur que causarà un gran impacte, i penso que té molt de suc per a comentar amb els infants.

Conferència- L'Escola Bressol i l'Educació per a la Sostenibilitat, un amor a primera vista? Per: Rosa Maria Tarín

M’ha semblat molt interessant el fet de que, per a introduir-nos en el clima, ens hem hagut de fer una imatge mental sobre l’Autònoma d’aquest matí, després de la festa que hi ha celebrat els estudiants. Observant tota la brutícia i la poca consciència social que hi ha, sabem que això seria impensable en l’E.I.; entra en total contradicció amb el tema al qual avui fem referència. Entenem, doncs, que tota la força reivindicativa que podés tenir aquesta festa davant el Rectorat, es perd veient la situació actual.

Com podem millorar la cultura a l’escola?

L’Educació Ambiental, segons Neus Sanmartí, és “la capacitació per a l’acció conscient, tant individual com col·lectiva, en favor a la sostenibilitat”.

Així, hem de saber transmetre als infants una perspectiva socio-crítica del que viuen, mostrar-los que un altre futur és possible. Per això és tant important l’Educació Infantil, ja que és l’etapa en la que els infants volen aprendre i absorbir; són els que més ganes tenen d’actuar en la realitat, a més de tenir, per part de les mestres una participació molt més propera amb les famílies dels infants, fet que facilita que el es duu a terme a l’escola pugui també relacionar-se amb les activitats a casa.

Així, hem d’aprofitar aquesta comunicació tant propera a les E.B. amb els infants i les famílies per a transmetre les idees de sostenibilitat en un món millor, de com volem el nostre futur i què podem canviar a través de l’Educació.

Dins d’aquesta interacció constant amb l’infant, cal que tinguem clar en tot moment el seu benestar tant físic com cognitiu per a que se senti segur, sentint-se únic però que a la vegada forma part de la comunitat a la qual pertany.

Així, hem d’atendre el benestar dels infants de manera individual, entenent la diversitat com a riquesa que ens fa millorar. Entendre la diversitat com a quelcom que no ens afecta, tractant a tots els infants amb les mateixes activitats i un únic resultat vàlid, fa que els estiguem subalimentant cognitivament, que no atenguem els seus interessos, tenint-los contents però que no per això estan aprenent. Per tant, cal tenir en compte també que per a atendre aquesta diversitat amb tota plenitud, necessitem temps, materials i espais per a provocar al descobriment del coneixement, de la reflexió, del compartir,...

Amb tot això, doncs, el Centre sempre ha d’estar vinculat a les idees que es treballin a l’aula, ja que no serveix donar la teoria i deixar de banda el comportament a l’escola, tenint en compte que els infants absorbeixen molt millor allò que veuen que els adults fan i no pas allò que els diuen.

Una pregunta…

La conferència d’avui m’ha fet plantejar una qüestió... quan una escola porta molt de temps funcionant d’una manera determinada, com podem fer que canvi cap a un sistema més sostenible, en el qual tota l’escola sigui una part important del procés?

Medi Social- Sessió del 14 d'octubre

Amb què em quedo de la sessió?

Avui hem pogut reflexionar de com el conte és, segurament, l’activitat més important a l’Educació Infantil pel fet de ser un element clau a nivell cognitiu, en la creació de les primeres estructures mentals i en l’equilibri emocional de l’infant.

Per tant, doncs, dins d’aquesta importància el que cal tenir més en compte és l’actitud de la mestra davant dels seus alumnes; la nostra feina duu adscrita la condició de saber actuar, de posar passió en allò que diem per a crear comunicació i emocions en els nostres alumnes, fent-los sentir especials i protagonistes, ja que només així obtindran un vertader aprenentatge significatiu. I és així, fent-los sentir part d’allò que es duu a terme, quan estarem creant civisme, ja que crearem el sentiment d’anar tits a l’hora, que és l’essència de la societat.

En aquest nivell d’aprenentatge dels infants, hem aprés els tres canals mitjançant els quals rebem la informació:

• Canal kinestèsic: la persona necessita contacte físic amb l’entorn per a sentir-se més segura i tranquil·la.
• Canal auditiu: la persona és capaç d’entendre i anotar als apunts el discurs del seu mestre a la primera.
• Canal visual: la persona té memòria fotogràfic per a memoritzar mentalment allò que ha vist.

Com a mestres, cal que potenciem el desenvolupament de tits tres canals amb l’ús d’imatges, la nostra pròpia veu i fent participar els alumnes en l’activitat, a més de fer-los recordar amb paraules i el diàleg tot allò que han viscut en l’activitat per tal que ho puguin retenir a la memòria durant les pròximes setmanes.

Podem relacionar aquesta sessió amb la de la Mariona?

Podem dir, per relacionar les dues magistrals, que és impossible fer sostenibilitat sense tenir en compte tots els valors socials que aquesta comporta: la generositat, l’afectivitat, l’empatia,...; Per tant, per a vèncer aquest individualisme del que la societat ens ha fet esclaus cal que es treballi des de l’arrel, des d’una educació primerenca per a una societat democràticament madura, en la que la majoria dels seus ciutadans posin per davant els interessos comuns als seus propis.

Una pregunta…

La sessió d’avui m’ha fet plantejar-me el fet d’estar sempre al cent per cent a la meva aula, i pensar... I si un dia estic malament i realment no puc transmetre el que m’agradaria transmetre als meus infants? Quina seria la millor opció? Continuar o dir-li a algú que em substitueixi?

I el vídeo?

 He trobat aquest vídeo al Youtube i m’ha semblat fascinant;  la nena del vídeo ens explica el conte dels Tres Porquets amb tot luxe de detalls, tal i com li deuen haver explicat a ella en alguna altra ocasió. Sembla que a vegades no ho té gaire clar i repeteix algunes frases, però poc a poc va deslligant l’entramat, M’encantaria veure que els meus alumnes poden arribar a captar l’essència d’explicar contes a una edat tant primerenca i com tenen la facilitat d’explicar-los als altres companys, ja que això voldria dir que la cosa va bé, i la meva feina està traient els seus fruits; crec que, el fet de veure que allò pel que estàs treballant t’ho agraeix d’una manera tant bonica, fa que vulguis continuar aprenent d’ells i treballant amb la mateixa passió amb la que comences.

Medi Natural- Sessió del 14 d'octubre

Amb què em quedo de la sessió?

La pràctica d’avui, relacionada amb la Carta a la Terra, ens fa reflexionar sobre el què pot fer l’Educació Infantil per a ser més sostenible amb la Terra. Entre tots, doncs, hem parlat sobre els diferents principis als quals es fan referència i les accions que podríem dur a terme a l’aula d’infantil per a complir-los. Hem observat que hi ha moltes accions que es relacionen en la manera de dur-les a terme en els diferents principis, corroborant-nos el fet de que tota la Terra està connectada pels diferents aspectes que la mouen.

Actualment ens trobem en un moment pessimista respecte a la visió del nostre Planeta Terra; tenim un seguit de problemes constantment variants, als quals cal que ens adaptem per a poder viure en la societat del nostre dia a dia. Ens hem d’adaptar a una incertesa de viure.

Així doncs, necessitem un canvi social i educatiu, plantejant-nos d’anar cap al desenvolupament d’un món més sostenible (respectuós amb el Medi Ambient, tenint en compte el futur, millorar la qualitat de vida de tothom,...). Això ens duu a pensar que, com a mestres, hem de plantejar una nova ètica en la  que hi estigui implicat tot el centre (des dels mestres fins les dones de la neteja) i que ofereixi una acció transformadora del món on vivim; cal un nou estil de pensament, més flexible i obert, treballant i educant per a un pensament que observi el canvi en la societat i que vegi el Planeta Terra com “la nostra llar”, la llar de tothom-

Per tant, doncs, cal que la sostenibilitat no només es promogui a nivell d’aula, sinó que s’ha de difondre a l’escola, a l’entorn, a la família,... promovent l’intercanvi obert de coneixements entre tots els agents per tal que tothom pugui aportar el seu granet.

Puc ampliar la sessió d’avui?

Remenant per Internet, he trobat un blog del Comitè Ambiental de l’IES Baix Penedès de Tarragona, en el qual s’hi explica que, un cop a l’any, aquests alumnes realitzen una obra de teatre lligada al Medi Ambient i la Sostenibilitat. Trobo molt interessant aquesta proposta, ja que no és gaire comú actualment, i penso que, si realment volem que els nostres infants vegin una significació en el fet de ser respectuosos amb el seu medi, hem de fer que ho sentin realment, promovent aquest tipus d’activitats que, poc a poc, fan reflexionar i mantenir diàlegs durant els procés de realització de l’obra.

Aquest és el seu enllaç:http://blocs.xtec.cat/mediambientbaixpenedes/2008/03/25/teatre-en-verd-maig-2008/

Una pregunta…

La classe d’avui m’ha fet plantejar una pregunta... Com podríem fer que totes les escoles (almenys d’una mateixa àrea) es posessin d’acord per a dur a terme unes accions sostenibles dins de cada centre? Seria interessant que, després d’un temps, es podés fer alguna quedada d’escoles per a veure el progrés que s’ha fet, i que els infants, famílies, mestres,... comentin quins han estat els seus punts forts, els punts febles,... Com fer-ho, doncs?

I la imatge?

He volgut introduir aquesta imatge perquè penso que és molt visual la manera en com, amb el simple fet de descalçar-nos sobre la gespa, podem ser capaços de connectar amb la terra, amb allò que trepitgem cada dia sense donar-hi cap sentit; penso que tots hauríem de caminar descalços per l’herba algun cop, ja que és una sensació genial, en la que sents la vida sota els teus peus.