dijous, 22 de desembre del 2011

Conferència- L'Escola Bressol i l'Educació per a la Sostenibilitat, un amor a primera vista? Per: Rosa Maria Tarín

M’ha semblat molt interessant el fet de que, per a introduir-nos en el clima, ens hem hagut de fer una imatge mental sobre l’Autònoma d’aquest matí, després de la festa que hi ha celebrat els estudiants. Observant tota la brutícia i la poca consciència social que hi ha, sabem que això seria impensable en l’E.I.; entra en total contradicció amb el tema al qual avui fem referència. Entenem, doncs, que tota la força reivindicativa que podés tenir aquesta festa davant el Rectorat, es perd veient la situació actual.

Com podem millorar la cultura a l’escola?

L’Educació Ambiental, segons Neus Sanmartí, és “la capacitació per a l’acció conscient, tant individual com col·lectiva, en favor a la sostenibilitat”.
Així, hem de saber transmetre als infants una perspectiva socio-crítica del que viuen, mostrar-los que un altre futur és possible. Per això és tant important l’Educació Infantil, ja que és l’etapa en la que els infants volen aprendre i absorbir; són els que més ganes tenen d’actuar en la realitat, a més de tenir, per part de les mestres una participació molt més propera amb les famílies dels infants, fet que facilita que el es duu a terme a l’escola pugui també relacionar-se amb les activitats a casa.
Així, hem d’aprofitar aquesta comunicació tant propera a les E.B. amb els infants i les famílies per a transmetre les idees de sostenibilitat en un món millor, de com volem el nostre futur i què podem canviar a través de l’Educació.

Dins d’aquesta interacció constant amb l’infant, cal que tinguem clar en tot moment el seu benestar tant físic com cognitiu per a que se senti segur, sentint-se únic però que a la vegada forma part de la comunitat a la qual pertany.
Així, hem d’atendre el benestar dels infants de manera individual, entenent la diversitat com a riquesa que ens fa millorar. Entendre la diversitat com a quelcom que no ens afecta, tractant a tots els infants amb les mateixes activitats i un únic resultat vàlid, fa que els estiguem subalimentant cognitivament, que no atenguem els seus interessos, tenint-los contents però que no per això estan aprenent. Per tant, cal tenir en compte també que per a atendre aquesta diversitat amb tota plenitud, necessitem temps, materials i espais per a provocar al descobriment del coneixement, de la reflexió, del compartir,...

Amb tot això, doncs, el Centre sempre ha d’estar vinculat a les idees que es treballin a l’aula, ja que no serveix donar la teoria i deixar de banda el comportament a l’escola, tenint en compte que els infants absorbeixen molt millor allò que veuen que els adults fan i no pas allò que els diuen.

Una pregunta…

La conferència d’avui m’ha fet plantejar una qüestió... quan una escola porta molt de temps funcionant d’una manera determinada, com podem fer que canvi cap a un sistema més sostenible, en el qual tota l’escola sigui una part important del procés?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada