Medi social: 23 de setembre

Amb què em quedo de la sessió?

La finalitat inicial de la sessió ha estat relacionar la sessió passada amb la d’avui, establint unes paraules clau sobre el que vam reflexionar:

• La complexitat del món actual, en el qual és impossible de veure des d’una sola perspectiva; tot i això, la intel·ligència interpersonal, intrapersonal i emocional són els punts que ens uneixen dins la Humanitat en aquesta complexitat. 

• El món en xarxa en el que vivim, a partir del qual ens podem comunicar.

• L’acció educativa que hem d’emprendre dins aquesta realitat.

Així doncs, en aquesta sessió hem volgut reflexionar sobre la importància de tenir clars els quatre elements que cal desenvolupar per avançar dins aquesta acció educativa en l’àmbit del medi social en l’Educació Infantil; com avançar des del Currículum (la gran capsa) cap a l’acció en concret dins cada aula):

• Saber relacionar la teoria amb la pràctica. Cal que el mestre sigui coherent amb allò que pensa i allò que fa, ja que només així obtindran un vertader aprenentatge significatiu.  

• La concepció de treball dels alumnes. Si el mestre  fomenta que els alumnes siguin passius (de manera unidireccional, amb transmissió memorística) o actiu (fent-los participar relacionant els seus coneixements previs, buscant el ZDP). 

• Tenir clars els valors que cal desenvolupar en la societat per a que ells es puguin qüestionar la seva realitat a partir de la seva concepció sobre el que els envolta i la discussió i argumentació que fan a classe. 

• Allunyar-nos dels perjudicis que ens limiten la ment; hem de tenir clar que no tothom ha d’anar al mateix ritme, ja que cadascú té el seu propi procés i no es pot exigir una igualtat de ritme, que només enrederiria.

Puc ampliar la sessió d’avui?

Per a ampliar la presentació d’avui de l’Antoni, penso en que cal tenir ben clar el fet de que és des d’aquesta assignatura des d’on més fomentarem l’esperit crític, la curiositat per entendre el món i tot allò que ens envolta, així com l’enteniment necessari per a entendre d’on venim i cap a on anem; per tant, doncs hem de ser nosaltres, les mestres del futur, les qui donem les consignes vertaderes sobre el que realment passa a la societat d’avui en dia, tant canviant i efímera com tradicional en molts dels seus aspectes. Tot això em motiva a tirar endavant, a voler conèixer més per a poder donar informació als meus alumnes per a que ells puguin crear el seu propi punt de vista sobre el seu món, dins  d’uns valors que també cal treballar, com el respecte, la sostenibilitat amb el medi ambient, la solidaritat i la justícia amb tota la Humanitat.

Cal, doncs, que eduquem per a crear persones formades íntegrament.

Una pregunta…

Penso que és realment interessant tot aquest treball que hem d’anar fent des d’aquest àmbit, però se’m planteja una incògnita que em desconcerta: si nosaltres fem molta feina dins totes les nostres possibilitats però al llarg de l’escolarització no hi ha un seguiment adequat, realment servirà de quelcom tot el nostre esforç si no hi ha un suport per part de la resta de l’equip docent? I què podem fer per a canviar-ho?

I el vídeo?

Parlant del fet de que cal crear consciència als més menuts del realitat on vivim i el que estem fent amb el món, trobo interessant vincular aquest enllaç sobre pensar per un mateix; ens parla de no seguir a les masses, de ser un ésser pensant que treu les seves pròpies conclusions d’allò que veu i sent, que raona la resposta abans de tirar-se a fer accions sense saber-ne el resultat. Penso que és realment interessant i que és quelcom que s’hauria de difondre per a que la gent vegi on realment estem posats i on realment volem estar.

Medi Natural- Sessió del 23 de setembre

Amb què em quedo de la sessió?

L’activitat que avui hem dut a terme  ens ha servit per a reflexionar sobre els models didàctics que es duen a terme a l’escola a partir d’una activitat en concret. Per a fer-ho, doncs, cal que tinguem clar que un model didàctic és una visió de treball, que no necessàriament ha de ser la millor.

Finalment, hem arribat a entendre que el treball al medi en les escoles d’Educació Infantil està ple d’estereotips:  Sol groc, núvols blaus,... en el qual les mestres, intencionada o desintencionadament, busquen que els infants ho facin tot seguint un patró, sense crear col·laboració, llibertat ni maneres de fer; estem acostumats a treballar el treball en el medi com a complement en la lectoescriptura, sense deixar lloc al pensament obert.

Així doncs, el nostre treball com a mestres ha d’estar molt basat en preguntes, en la curiositat i l’interés; cal que estiguem atentes a les necessitats i interessos dels nostres infants, promovent activitats que donin pensament crític. Cal que usem la pregunta oberta com a element principal perquè és la clau per a relacionar llenguatge amb pensament, per anar més enllà d’allò que es planteja.

Puc ampliar la sessió d’avui?

Per a ampliar, a la presentació que ens ha fet la Mariona m’ha cridat molt l’atenció d’una imatge molt certa de la Mafalda:

Actualment, en la nostra societat estem molt acostumats a fer que els infants obtinguin la resposta immediata a allò que pregunten o treballen, ja que sempre tenim la percepció de que cal explicar el final del procés per a que ho entenguin, la veritat absoluta, abans de deixar que ells ho vegin amb els seus propis ulls; cal que no volem ser sempre tan immediats, que deixem lloc a la imaginació, al pensament individual que hem de posar en comú per a extreure una resposta elaborada. Penso que, com a mestres, hem de tenir sempre clara aquesta premissa si volem que els nostres alumnes realment tinguin un aprenentatge significatiu.

Una pregunta…

Parlant de tota la feina que cal fer en aquesta etapa, la d’Educació Infantil, em sorgeixen dubtes de si seré jo capaç d’assumir tots els reptes que se’m proposen, de si sabré motivar suficientment a tots els meus infants,... A vegades penso que no tinc prou clar el meu autoconcepte com a persona totalment vàlida per a fer tot allò que es proposi, i molt sovint això m’impedeix realitzar tot el que m’agradaria fer. Tot i això, amb aquestes sessions sento com unes pinçades de motivació que fan que poc a poc vagi adquirint un coneixement que sé que podré aplicar a la meva aula quan sigui el moment, i, tot i que tingui dubtes, sé que no estaré sola, i això em dóna molt de suport moral.

I la imatge?

Em sembla interessant destacar el fet de que, fins no fa pas tant, l’educació (de manera general) es creia un procés en el qual els infants eren cubells buits que els professors havien d’omplir amb coneixements que, segurament, no tenien cap mena de relació ni aplicació en la vida quotidiana dels alumnes. A més, tal i com mostra la imatge, els únics que podien assistir a l’escola sense ser mal vistos eren els nens, que es consideraven més intel·ligents, mentre a les nenes se’ls ensenyava un altre tipus d’activitats relacionades exclusivament amb la vida a la llar.

Per sort de tothom, tot això ha anat evolucionant cap a una educació integral, en la qual cal educar, no instruir, tot i que, evidentment, encara queda molt camí per fer, i nosaltres, coma futures mestres, som les encarregades de fer que tot això tiri endavant i no pas enrere.