Medi Social- Sessió del 14 d'octubre

Amb què em quedo de la sessió?

Avui hem pogut reflexionar de com el conte és, segurament, l’activitat més important a l’Educació Infantil pel fet de ser un element clau a nivell cognitiu, en la creació de les primeres estructures mentals i en l’equilibri emocional de l’infant.

Per tant, doncs, dins d’aquesta importància el que cal tenir més en compte és l’actitud de la mestra davant dels seus alumnes; la nostra feina duu adscrita la condició de saber actuar, de posar passió en allò que diem per a crear comunicació i emocions en els nostres alumnes, fent-los sentir especials i protagonistes, ja que només així obtindran un vertader aprenentatge significatiu. I és així, fent-los sentir part d’allò que es duu a terme, quan estarem creant civisme, ja que crearem el sentiment d’anar tits a l’hora, que és l’essència de la societat.

En aquest nivell d’aprenentatge dels infants, hem aprés els tres canals mitjançant els quals rebem la informació:

• Canal kinestèsic: la persona necessita contacte físic amb l’entorn per a sentir-se més segura i tranquil·la.
• Canal auditiu: la persona és capaç d’entendre i anotar als apunts el discurs del seu mestre a la primera.
• Canal visual: la persona té memòria fotogràfic per a memoritzar mentalment allò que ha vist.

Com a mestres, cal que potenciem el desenvolupament de tits tres canals amb l’ús d’imatges, la nostra pròpia veu i fent participar els alumnes en l’activitat, a més de fer-los recordar amb paraules i el diàleg tot allò que han viscut en l’activitat per tal que ho puguin retenir a la memòria durant les pròximes setmanes.

Podem relacionar aquesta sessió amb la de la Mariona?

Podem dir, per relacionar les dues magistrals, que és impossible fer sostenibilitat sense tenir en compte tots els valors socials que aquesta comporta: la generositat, l’afectivitat, l’empatia,...; Per tant, per a vèncer aquest individualisme del que la societat ens ha fet esclaus cal que es treballi des de l’arrel, des d’una educació primerenca per a una societat democràticament madura, en la que la majoria dels seus ciutadans posin per davant els interessos comuns als seus propis.

Una pregunta…

La sessió d’avui m’ha fet plantejar-me el fet d’estar sempre al cent per cent a la meva aula, i pensar... I si un dia estic malament i realment no puc transmetre el que m’agradaria transmetre als meus infants? Quina seria la millor opció? Continuar o dir-li a algú que em substitueixi?

I el vídeo?

 He trobat aquest vídeo al Youtube i m’ha semblat fascinant;  la nena del vídeo ens explica el conte dels Tres Porquets amb tot luxe de detalls, tal i com li deuen haver explicat a ella en alguna altra ocasió. Sembla que a vegades no ho té gaire clar i repeteix algunes frases, però poc a poc va deslligant l’entramat, M’encantaria veure que els meus alumnes poden arribar a captar l’essència d’explicar contes a una edat tant primerenca i com tenen la facilitat d’explicar-los als altres companys, ja que això voldria dir que la cosa va bé, i la meva feina està traient els seus fruits; crec que, el fet de veure que allò pel que estàs treballant t’ho agraeix d’una manera tant bonica, fa que vulguis continuar aprenent d’ells i treballant amb la mateixa passió amb la que comences.

Medi Natural- Sessió del 14 d'octubre

Amb què em quedo de la sessió?

La pràctica d’avui, relacionada amb la Carta a la Terra, ens fa reflexionar sobre el què pot fer l’Educació Infantil per a ser més sostenible amb la Terra. Entre tots, doncs, hem parlat sobre els diferents principis als quals es fan referència i les accions que podríem dur a terme a l’aula d’infantil per a complir-los. Hem observat que hi ha moltes accions que es relacionen en la manera de dur-les a terme en els diferents principis, corroborant-nos el fet de que tota la Terra està connectada pels diferents aspectes que la mouen.

Actualment ens trobem en un moment pessimista respecte a la visió del nostre Planeta Terra; tenim un seguit de problemes constantment variants, als quals cal que ens adaptem per a poder viure en la societat del nostre dia a dia. Ens hem d’adaptar a una incertesa de viure.

Així doncs, necessitem un canvi social i educatiu, plantejant-nos d’anar cap al desenvolupament d’un món més sostenible (respectuós amb el Medi Ambient, tenint en compte el futur, millorar la qualitat de vida de tothom,...). Això ens duu a pensar que, com a mestres, hem de plantejar una nova ètica en la  que hi estigui implicat tot el centre (des dels mestres fins les dones de la neteja) i que ofereixi una acció transformadora del món on vivim; cal un nou estil de pensament, més flexible i obert, treballant i educant per a un pensament que observi el canvi en la societat i que vegi el Planeta Terra com “la nostra llar”, la llar de tothom-

Per tant, doncs, cal que la sostenibilitat no només es promogui a nivell d’aula, sinó que s’ha de difondre a l’escola, a l’entorn, a la família,... promovent l’intercanvi obert de coneixements entre tots els agents per tal que tothom pugui aportar el seu granet.

Puc ampliar la sessió d’avui?

Remenant per Internet, he trobat un blog del Comitè Ambiental de l’IES Baix Penedès de Tarragona, en el qual s’hi explica que, un cop a l’any, aquests alumnes realitzen una obra de teatre lligada al Medi Ambient i la Sostenibilitat. Trobo molt interessant aquesta proposta, ja que no és gaire comú actualment, i penso que, si realment volem que els nostres infants vegin una significació en el fet de ser respectuosos amb el seu medi, hem de fer que ho sentin realment, promovent aquest tipus d’activitats que, poc a poc, fan reflexionar i mantenir diàlegs durant els procés de realització de l’obra.

Aquest és el seu enllaç:http://blocs.xtec.cat/mediambientbaixpenedes/2008/03/25/teatre-en-verd-maig-2008/

Una pregunta…

La classe d’avui m’ha fet plantejar una pregunta... Com podríem fer que totes les escoles (almenys d’una mateixa àrea) es posessin d’acord per a dur a terme unes accions sostenibles dins de cada centre? Seria interessant que, després d’un temps, es podés fer alguna quedada d’escoles per a veure el progrés que s’ha fet, i que els infants, famílies, mestres,... comentin quins han estat els seus punts forts, els punts febles,... Com fer-ho, doncs?

I la imatge?

He volgut introduir aquesta imatge perquè penso que és molt visual la manera en com, amb el simple fet de descalçar-nos sobre la gespa, podem ser capaços de connectar amb la terra, amb allò que trepitgem cada dia sense donar-hi cap sentit; penso que tots hauríem de caminar descalços per l’herba algun cop, ja que és una sensació genial, en la que sents la vida sota els teus peus.