Medi Natural- Sessió del 2 de desembre

Amb què em quedo de la sessió?

Reflexionem sobre els continguts de l’àrea del Coneixement del Medi Natural i Social que es poden desenvolupar a l’Educació Infantil. Així, entenem que aquesta permet desenvolupar moltes de les capacitats que s’especifiquen al Currículum: pensar, fer, emocionar-se, representar i comunicar, que són totes aquelles que vam poder veure a la primera classe de Medi Natural.

Durant la sessió, hem anat analitzant diferents apartats sobre la nostra actuació dins l’aula d’infantil partint dels objectius que ens proposa el Currículum. Com a mestres, doncs, hem de saber dur a terme totes aquestes maneres d’actuar dins l’aula amb els seus continguts, i saber quan és el millor moment per a dir-ho a terme, ja que només aconseguirem que els nostres infants sentin motivació per allò que estem realitzant si coneixem els seus interessos del moment i els sabem satisfer amb allò que plantegem.

Així, fent una reflexió sobre els diferents apartats que hem analitzat, n’hi ha tres que m’han semblat menys complets: les maneres de fer que volem treballar amb els infants, les maneres de representar els coneixement de l’àrea de Descoberta de l’Entorn i les maneres de sentir el que volem treballar. Pel que fa als que m’han cridat més l’atenció, han estat els dos primers, ja que són els que m’han ofert un nou coneixement que esperava tenir per a poder realitzar les activitats amb els infants.

El primer aspecte, ens parla sobre les temàtiques de les activitats que es proposen per a desenvolupar les capacitats dels infants. Aquestes són:

• Àmbit dels materials: centrat en la matèria de les coses i en el canvi físic que experimenten; l’explicació dels fenòmens del món.
• Àmbit de la vida: centrat en el concepte de l’ésser viu i les seves parts i en el medi (l’ecosistema).
• Àmbit del moviment: centrat en el concepte de la força i l’energia (joguines, pilotes, tubs, lots,...).

El segon apartat ens parla dels conceptes clau que volem treballar a l’aula, els quals he especificat amb algun exemple, i aquests són:

• Concepte de Diversitat/ Homogeneïtat. Ex. Quan fem créixer alguna llavor, hem d’oferir-los la possibilitat de posar-los davant diverses llavors i mostrar-los que, malgrat tinguin qualitats diferents, són tot llavors.   Ex. Quan treballem els éssers vius, podem organitzar la diversitat d’animals pel tipus de reproducció, de pell, d’alimentació,... Classificant.

• Canvi/ Conservació. Ex. Podem tenir un racó de “transformació” de menjars, treballant el canvi de la pols i l’aigua en gelatina que, tot i ser diferent al resultat final, la pols segueix essent gelatina; cal explicar el concepte de “canvi d’estat”.

• Elements (parts)/ Estructura (relacions). Ex. Podem treballar les parts de l’interior del cos, però cal relacionar-ho amb les funcions que té cada part, per què són vitals,... (Les parts i el tot).    Ex. Treballant el bosc amb les relacions que es poden establir amb cada element.

• Abans/ Ara/ Després (temps). Ex. Seguiment del creixement d’un ésser viu (plantes, pollets,...).

• Aquí/ Allà (espai). Ex. Com explicar que els peixos són diferents; per què l’aigua és diferent aquí o allà; la selva, el Sàhara,... Tot comparat amb casa nostra i el nostre entorn.

Puc ampliar la sessió d’avui?

Per ampliar la sessió, m’agradaria relacionar-la amb la lectura que hem realitzat posteriorment a aquesta sessió sobre l’experimentació dels canvis químics en una aula d’Infantil per part d’una molt bona mestra, Montserrat Pedreira. La lectura ens mostra com, realment, és possible fer química com a ciència dels materials i com a concepte complex en una aula d’Educació Infantil, apropant-los ja des de ben petits  als continguts científics des d’una visió enfocada a la realitzat dels infants, aparentment tant complicats, i posant en evidència l’afirmació de que a Parvulari no es poden realitzar segons quines coses perquè “són molt petits”. A més, la lectura ens dóna un seguit d’experiències metodològiques molt detallades que acaben essent una font molt preuada d’informació per a futures consultes ja com a mestres d’una escola.

Una pregunta…

La sessió d’avui m’ha fet pensar en l’estrès que suposa a les mestres el fet de pensar que, teòricament, hem de tenir resposta a tots els dubtes dels nostres infants, saber cada un dels conceptes que confereixen el món i tenir-ho tot sota control. Tot i que realment això sigui fals i realment la resposta final s’ha d’elaborar mitjançant una opinió col·lectiva dels infants, com podem canviar aquesta visió en la majoria de mestres de les escoles i evitar que ens passi a nosaltres?

I el vídeo?

El meu xicot, que sovint xafardeja per Internet trobant coses molt interessants, m’ha ajudat en aquest apartat del blog d’avui. El vídeo que ha trobat ens parla de com ofeguem els interessos i aficions per el descobriment de l’entorn i dels seus canvis amb teoria i conceptes sense sentit en la nostra vida quotidiana segons un prestigiat científic japonès. El link és realment interessant, i fa reflexionar sobre cap a on hem d’anar amb el que plantegem a l’escola i la necessitat que existeix de relacionar les activitats a l’aula amb la vida real del dia a dia dels infants per a que hi hagi un aprenentatge significatiu.