Medi Social- Sessió de l'11 de novembre

Amb què em quedo de la sessió?

Després de sortir de la Conferència i observar el panorama que hi ha als carrers de la UAB, iniciem la sessió recollint els sentiments que ens ha provocat veure la UAB en aquest estat tant precari. A mi, personalment, em provoca vergonya aliena respecte l’espècie humana, que tant presumim de la nostra intel·ligència arreu on anem i no sabem encara tenir en compte les conseqüències del que fem aquí i ara.

Actualment vivim en una societat “líquida”, caracteritzada per viure el present sense una preocupació o perspectiva per les conseqüències del que passi demà, pensant que ja n’hi haurà d’altres que recullin tot allò que nosaltres deixem al pas.

A més, tot aquest terrabastall també és degut al morbo que ens dóna allò prohibit; el fet de poder reivindicar una cosa que està proh9ibida, fa que ens revolucionem de tal manera que no reflexionem sobre el que estem fent. Cal tenir en compte que això també passa a l’aula d’Infantil; quan prohibim alguna cosa, molts senten unes ganes enormes d’anar a trencar aquella norma.

En la nostra societat el control ha arribat a un punt nul, ja que ningú se sent súbdit, sinó ciutadà, amb els mateixos drets que tothom. El que no tenen en compte moltes persones, però, és que per a ser ciutadà, també hi ha uns drets que cal complir, ja que aquells que no tenen autocontrol es comporten com a súbdits, degut a que no tenen consciència de comunitat, no saben portar-se amb la societat; així, no és súbdit només aquell qui té algú que el mana, sinó també aquell que deprecia als altres i perd, doncs, la seva categoria de ciutadà.

Una pregunta…

Com podríem fer que el col·lectiu d’estudiants que organitza la festa de la UAB podés muntar-s’ho millor per a evitar tots aquests problemes posteriors? Caldria un plantejament nou... però quin?

I la imatge?

No se m’acudeix millor imatge que la mateixa del dia després de la festa a la UAB... Cada cop que la veig, m’entra una pena profunda... Tant males persones podem arribar a ser? Tant poca consciència podem arribar a tenir? No entenc què hem fet malament, i realment tinc ganes de començar la meva carrera professional per a mostrar als infants el bon camí, i fer que no es perdin en el procés. A més, sens dubte, aquesta serà una de les fotos que més usaré al llarg de la meva professió a l’aula, ja que segur que causarà un gran impacte, i penso que té molt de suc per a comentar amb els infants.